Fotos curioses

Podeu trobar imatges curioses, divertides i sobretot... sorprenents a la següent adreça: http://www.foundshit.com/

Aquesta és molt suggerent: la força de la natura imposant-se a la cultura?

"Reclaimed by nature" by Lorinix

No m'he pogut estar d'afegir-ne alguna més. Les següents són molt divertides:

"Seal bomb", by The Daily What

"Windows assistant"

Poti-poti d'idees núm. 6

COMPLEMENTARIS O OPOSATS?

La ciència darrerament està capgirant la nostra manera de mirar les coses a un ritme vertiginós, fins i tot les creences que teníem com a més certes estan canviant. Vivim una època, en aquest sentit, apassionant. La ciència, per dir-ho d'una manera molt gràfica, està posant el món del revés amb els seus descobriments. Amb això no vull dir que em sembli malament, ans el contrari: crec que tot aquest nou coneixement ens ha d'aportar, ha començat a aportar-nos recursos per millorar la nostra vida i el nostre món, amb els quals no fa gaire temps no hi comptàvem.

Recordo, no fa tant, que molts de nosaltres pensàvem que homes i dones érem en realitat molt iguals i que l'únic que intervenia en la diferenciació, apart, és clar, de les diferències fisiològiques més evidents, era la cultura. De fet, jo mateixa creia que als nens els agradava jugar a cotxes i barallar-se perquè els pares, la cultura els hi ensenyava. Doncs, bé, ara resulta que les coses no són així, i que homes i dones realment són diferents. Llegint l'altre dia l'entrevista que l'Eduard Punset feia a la neurobiòloga Louann Brizendine, he aprés unes quantes coses:

1) En el principi el cervell és femení. Des del moment de la concepció fins a les vuit setmanes posteriors, els circuits cerebrals són femenins. A partir de la vuitena setmana, en el cas dels nens, els testicles del fetus comencen a alliberar grans quantitats de testosterona que transformen els circuits cerebrals al tipus masculí.

2) Els jocs també tenen sexe. S'ha estudiat el joc dels nens i de les nenes i s'han vist diferències de conducta entre ambdòs sexes, independentment de l'educació i/o cultura. "Els llocs per sexes sorgeixen a totes les cultures i llocs del món"

3) No és un mite: els homes pensen molt més en sexe. En el cas dels homes, la zona del cervell on radica l'estímul sexual és de dues a dues vegades i mitja més gran que a les dones. En canvi la zona del cervell dedicada a escoltar i a l'empatia és més gran en les dones.

4) La seducció femenina. Dins del cervell femení hi ha uns circuits per expresar la sexualitat (posant-nos més atractives per atraure l'altre sexe) dos dies abans de l'ovulació i que són naturals a les dones. Hi ha una explicació biològica: les dones durant aquest període estem més predisposades a tenir sexe i per tant augmenten les possiblitats de quedar-nos embarassades.

5) Estrès i sexualitat. L'estrès influeix de forma diferent en homes i dones. Quan els homes estan més estressats tenen més ganes de fer sexe, mentre que a les dones els passa el contrari. Per als biòlegs, el mascle tan sols ha de dipositar l'esperma i després marxar; en canvi, la dona ha de portar un embaràs i després cuidar del fill. Per als nostres avantpassats això significava que no havia menjar suficient per mantenir l'embaràs i el fill. Per tant, l'interès sexual es redueix en la dona perquè aquesta percep que l'entorn no és segur.

En un altre post hi afegiré més diferències entre sexes, ja que, com podeu imaginar, en l'enumeració anterior no s'acaben.

Poti-poti d'idees núm. 5

TÍTOL. La importància de conèixer les nostres emocions

Els darrers estudis demostren que el nostre pensament no depèn de processos estrictament cognitius, sinó de processos de naturalessa emocional i cognitiva simultàniament. Tot el que aprenem queda inextricablement vinculat a les emocions del moment. L'estudi de les equacions pot provocar-me satisfacció o insatisfacció, inclús impotència i/o felicitat; però mai l'adquisició d'un coneixement sigui del tipus que sigui es fa sense el calor de les emocions.

L'emoció és molt més que la cognició, que el sentiment o resposta afectiva que se'n derivi, i que els pensaments que puguem generar a posteriori. "No hi ha cap coneixement que no tingui un origen o una finalitat de naturalesa emocional"

Les emocions, per tant, són al mateix temps el més profund i el més visible de les nostres vides; podríem dir fins i tot que bàsicament som emocions, perquè aquestes estan en tots els nostres actes i en tots els nostres pensaments. Sense emoció, no seríem el que som. D'aquí la importància d'aprendre a regular-les, perquè la nostra vida sigui molt millor.

PUNT I APART. Com les gestionem, com regular-les?

Segons Eva Bach i Pere Darder en el seu llibre Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions, hem de viure, compartir i conèixer les nostres emocions.

Conèixer les emocions vol dir:

1) Identificar les nostres emocions posant-les un nom. Sento ràbia quan el meu cap em fa fer una feina que em sembla que és molta.

2) Esbrinar les necessitats bàsiques i/o objectius que hi ha al darrere de les nostres emocions. D'on ve aquesta ràbia? Potser tinc el desig que la meva feina sigui més visible als ulls dels altres, que se'm reconegui la tasca que faig, i que em promocionin.

3) Utilitzar l'emoció com un recurs avaluatiu i adaptatiu, la qual cosa implica preguntar-nos si els nostres esquemes emocionals són congruents respecte de les nostres accions i els interessos últims que ens mouen. En funció de la valoració que en fem, caldrà que adoptem o no estràtegies emocionals que aportin un equilibri a la nostra vida. M'haig de preguntar si aquesta ràbia és congruent amb les meves necessitats i accions. Si és que no, hauré de buscar estratègies emocionals que m'aportin un equilibri, un benestar... Potser haig de transformar la ràbia en acceptació (és la feina que tinc i faré fins on pugui), potser la ràbia ha de transformar-se en voluntat de diàleg envers el meu cap (dir-li que caldria requalificar el meu lloc de treball), potser haig de replantejar-me canviar de feina...

PUNT I FINAL

NOTA: TOT EL POST ESTÀ INSPIRAT EN EL LLIBRE DE L'EVA BACH I EL PERE DARDER ESMENTAT MÉS AMUNT

Emocions borrascoses

A vegades les nostres emocions poden arribar a ser tan tempestuoses com l'oceà que colpeja els fars de la Bretanya francesa. Gaudiu d'aquestes imatges plenes de força i majestuositat

L'alquímia de les emocions

Acabo de llegir un post sobre el Nadal i sobre el que representa per a l'escriptora Ángeles Mastretta dintre del seu bloc Puerto libre, enganxo només una part, la resta de l'entrada també podeu llegir-la a la següent adreça: http://lacomunidad.elpais.com/puerto-libre/posts . Té un punt melancòlic, tot i que no deixa de ser un cant al present, a la vida. Jo el trobo preciós; es titula "Compañía en llamas".

"Yo, Manuela querida, disfruto la Navidad justo por la misma razón que extraño a mi madre. Porque ambas han sido conmigo generosas, cercanas, iluminadas y sabias. En esta época siento y sé, que mi madre en diciembre, era en sí misma la Navidad. Ésta es apenas nuestra segunda Nochebuena sin su paz. Y todo la evoca y la invoca, así que no pienso cejar en el empeño de recordarla con alegría. De buscarla en los míos y en los suyos. De encontrarla en las velas, en los dulces, en la rifa de los regalos, en el qué para quién, en el cuántas gotas de vainilla y cuánta canela para qué. Mucha gente querida se apena en estos días. Yo no creo que sea justo, aunque esto de las emociones no pase por la justicia, sino por la necia injusticia. A cada quien lo que es de cada quien: el terco deseo de esperanza en que me crecieron me obliga a responder con lo mismo que recibí. No consentiré, en estos días, más pesadumbre que ésa que querría evitar en los ojos de otros, la que querría evitar en todas partes. ¿Qué más? (...)"

Poti-poti d'idees núm. 4

Intentem educar per a un futur llarg, per a tota la vida, no solament per resoldre els problemas immediats, les notes de l’escola, els problemas de l’adolescència, sinó també per a les futures relacions de parella, la formació d’una familia, l’èxit en el treball.

La disciplina és un ensenyament. Tendeix al progrés, anticipa el futur. És respectuosa amb la persona. “Sabem el que ets capaç de fer. Pots aprendre a dominar-te i llavors no haurem d’intervenir.” Aquest és el missatge que han de llançar els pares.”

(Fragments extrets del llibre Aprendre a conviure, de José Antonio Marina)

Les rutines vertebren les nostres vides. Gràcies a elles construïm els nostres hàbits i mitjançant aquests assolim els nostres objectius.

Recordo els anys a vegades difícils de l'adolescència, i també el cansament que sovint t'envaïa davant la rutina. La vida, en aquells moments, semblava molt avorrida, i fins i tot, en alguna ocasió, insuportable. Semblava com si la creativitat i la bellesa de la vida estiguessin en un altre lloc, en una altra cantonada a la qual caldria arribar per assolir l'esplendor: la vida d'aventura, imaginativa, noble, aliena a la rutina i l'esdevenir diari.

No gaire més tard, aprendria dues coses importants: en primer lloc, les rutines que tant em molestaven, quan estava lluny les trobava a faltar. L'altra lliçó: els meus conflictes anaven amb mi allà on jo fos; el paradís no estava més enllà: valorar la vida i sobretot valorar-me a mi mateixa requeria un viatge cap a l'interior... No es tractava, com jo pensava, d'allunyar-se dels lligams i les rutines que aquí, creia jo, m'impedien viure.

Sense les rutines, sense els hàbits és impossible assolir qualsevol objectiu (sense rutina no hi ha esforç que es mantingui en el temps) i menys encara aproximar-nos a la felicitat. Perquè ens creixem amb l'esforç i la satisfacció de l'assoliment ens omple d'energia i ambició per seguir afrontant nous projectes, l'argument de la rutina es converteix en un referent a l'hora d'emprendre qualsevol temptativa educativa, creativa o de millora personal.

Per tant, cal fugir de les connotacions equivocades de les paraules i apostar per aquelles que amplien els nostres horitzons: rutina no és el mateix que avorriment; rutina en el nou llenguatge de les connotacions canviades equivaldrà a esforç sostingut en el temps, o el que és el mateix: a èxit.

Una pel·lícula fantàstica: un dia rodó

Moments emocionants del dia:

Durant el matí, sense fer res especial, esperant, preparant-nos per al moment que feia temps havíem decidit: dinar a un restaurant força conegut, i al qual no hi havíem anat mai, en teníem moltes ganes. Finalment, el moment ha arribat: bon menjar, espai comfortable... amb tot, crec que l'espera abans d'arribar-hi ha estat millor. Com diu l'Eduard Punset "la felicitat es troba a l'antesala de la felicitat".

La pel·lícula Avatar. Fantàstica i emocionant. Dura gairebé tres hores però ni me n'he adonat. Suposo que durant aquesta estona he estat fluint, capficada en un món primer meravellós i primigeni i després... No us diré més, per si la voleu veure. Una epopeia en un planeta anomenat Pandora. La recreació dels llocs i dels éssers que habiten aquest món és meravellosa i els personatges protagonistes omplen d'emoció la pel·lícula. No sóc persona de repetir llibres ni pel·lícules, però en aquest cas em seré "infidel" a mi mateixa, i la tornaré a veure.

Una abraçada!